miércoles, abril 29, 2009

Cumbre franco-española

Conclusiones finales
-Zp no habla francés (tampoco).
-Los políticos españoles dan pena.
-La Bruni y la Leti estaban divinas de la muerte (segun la prensa española).
-La prensa española es una puta mierda.


Curiosidad: Si tecleas "Letizia Bruni" en Google Imágenes te aparecen un montón de fotos de una pornostar.

martes, abril 28, 2009

Pánico

En el principio era el Miedo, el Miedo estaba con Dios y el Miedo era Dios. Y el Miedo le dio conciencia al Hombre. Y le convirtió en su esclavo. Y el Hombre se hizo prisionero de sus propios miedos. Y vió el Miedo que aquello estaba bien.

Y el Miedo le dijo al Hombre: "Se generoso y comparte tus miedos con otros hombres, hacedlos crecer y someted toda decisión al Miedo". Y el Hombre lo hizo. Y el Miedo gobernó la Tierra. Y dió el Miedo por concluida su labor.


Los 70' fueron años de amenaza nuclear, invasión extraterrestre, y bomba demográfica. Los 80' fueron dominados de principio a fin por el VIH. En los 90' la cosa estuvo más repartida: la capa de ozono, el ébola, y el efecto 2000. Y el siglo XXI, de momento, nos ha traído el terrorismo islámico, el mal de las vacas locas, la gripe aviar y la actual gripe porcina.

Miedo, miedo y más miedo. Eso el lo que llevan vendiéndonos toda la vida, desde bien pequeñitos. Miedo como instrumento de manipulación. Miedo al coco, al hombre del saco, al castigo paterno, a quedarte ciego por tocarte, a los señores que regalan caramelos con droga,... A lo que sea con tal de controlarte.

Cuando llegas a adulto estás tan enganchado al Miedo, que necesitas ir aumentando día a día la dosis para poder sentir algo. Es el momento del Miedo a escala planetaria. Y nada como una buena pandemia para aterrorizar al personal. Contagio aleatorio. La lotería de la muerte. El Miedo personificado en los otros. Todos.

Y mientras la población mundial tiembla ante la última amenaza global, el consejo directivo de una multinacional farmaceútica se descojona al comprobar como, en plena crisis mundial, el valor de sus acciones se multiplica exponencialmente. El futuro es de los valientes.
_

lunes, abril 27, 2009

La cullerada: Ja són aquí-ííííííííííííííí...

La cullerada: Ja són aquí-ííííííííííííííí...
Doncs si es transmet pels porcs ho tenim ben magre, per que estem rodejats, ja,ja,ja....

Nota: Aquest arpó és producte de barrejar Facebook i Blogger. Si fas un comentari des del teu Facebook a una entrada del blog d'un amic el que fa Blogger és publicar una entrada al teu blog.

Quinzena fantàstica

Als seguidors culés se'ns acumula la feina. Demà el Chelsea a la Champions, divendres el CSKA de Moscou a l'Eurolliga, dissabte el Madrid, diumenge, si tot va be, la final de bàsquet, dimecres següent la tornada a camp del Chelsea, diumenge el Villarreal a casa, i dimecres la final de copa amb l'Athlètic de Bilbao. Ufff!!!

Massa ansietat per tant sols 15 dies. Jo ja he fet acopi de cervesa, pizza, patates fregides, fruits secs, i crispetes, que això de l'esport em fa venir gana!
_

jueves, abril 23, 2009

Coses per fer un Sant Jordi

- Anar a un parc, plantar un llibre i escriure al pètals d'una rosa. En pilotes, es clar.
- Fer una lectura dramatitzada del no-llibre de Ana Rosa a un grup de Ñetas. Si cal, ballar hip-hop per cridar la seva atenció.
- Muntar una mani individual sota el lema: "Jo em baixo els llibres d'internet".
- Pixar-te al cubell de roses d'alguna gitana i provar de sortir viu.
- Passejar amb un contenidor de paper i demanar a la gent que recicli els llibres que ha comprat però que sap que mai llegirà.
- Atacar la parada de llibres de ERC al crit de: "Desperta ferro" i després, amb cara de flipat i un marcat accent gironí, demanar qui ha guanyat la guerra.
- Recomanar a la gent que tafaneja llibres que no llegeixi tant i que miri més la televisió.
- Abraçar-te a Rajoy i enganxar-li un moc a l'esquena. En pilotes, es clar.
_

miércoles, abril 22, 2009

No hunger

Cartel inicial de la campaña NO Hunger que, inexplicablemente, acabó siendo descartado._

lunes, abril 20, 2009

No m'agraden els dilluns

Si hi ha una época del any que convida a fer el vermouth és aquesta. Res com seure a una terrassa ben orientada al sol (ara que encara es pot aguantar), demanar una cervesa ben fresqueta, i sense cap mena de pressa, gaudir del plaer de no fer res.

Llàstima que sigui dilluns, i el meu jefe no entengui las mevas necessitats. Estic pensant en denunciar-li per mobbing.
_

viernes, abril 17, 2009

Logotomía (XV)

Hace unos días se pasaron por casa los de Gas Natural para hacer la revisión anual de la instalación y despues de media hora de trastear me comunicaron (con todo el dolor de su corazón) que TODOS los tapones de los radiadores estaban picados(oxidados en lenguaje técnico) y que debía cambiarlos inmediatamente si no quería que acabasen picándose los radiadores también. ¡Y si se picaban los radiadores...!!!

Ante semejante disyuntiva, y tras sopesar concienzudamente los pros y los contras durante cinco décimas de segundo, decidí hacerles caso y cambiar los susodichos tapones. ¡Total por unos tapones! ¿Total? Total 170 euracos, solo en material (que curiosamente no cubre el seguro de mantenimiento). IVA incluído, eso sí.Unos días más tarde se presenta en mi casa el técnico, un tipo alto y delgado que me resultaba extrañamente familiar, para cambiar los taponcitos de marras. El tipo se puso a lo suyo y yo mientras tanto me preparé la comida, comí, fregué los platos, consulté el e-mail, escribí en el blog y no me hice una gayola porque el tipo estaba allí, porque tiempo tuve. Tres horas y media estuvo en casa.

Cuando ya me disponía a hacerme la gayola pasando de todo el tipo me llama y me dice que ha purgado todos los radiadores, ha cambiado los tapones y que además les ha puesto "tefloun" en las juntas. Iba a preguntarle si se refería al teflón de las sartenes cuando caí en la cuenta de que el tipo era clavadito-clavadito a Faemino. Jo,jo,jo...

Es que era mirarle e imaginármelo despotricando: "¿Saddtenes? ¿Saddtenees??? ¿Pero de qué me estás hablando??? ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Te-floun!!! ¿He dicho saddtenes? ¡Nouuu! ¡He dicho tefloun!!! ¡Te-floun!!! ¡Po-li-te-tra-flu-o-re-ti-le-no!!! ¡Pa tí, tefloun! ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Que eres un paa-ya-soo!!!" Así que como pude le pagué, sin atreverme a mirarle a la cara por miedo a descojonarme, y el tipo se fue por donde vino pero con 170 eurazos más en el bolsillo.

Como diría Gila: "Me habéis jodido el mes, pero ¿y lo que me he reído?"
_

miércoles, abril 15, 2009

Lapidario (XVI)

"Cuando las vacas vienen mal dadas nunca vienen solas"
Sergio Sànchez, futbolista leído y escribido
_

martes, abril 14, 2009

El día del paíno

Ayer, como manda la tradición, me levanté temprano y me pasé por una pastelería para cumplir con mi deber anual como paíno.

Despues de zamparnos la mona (la de pascua, no ésta), y supongo que para darme tiempo a bajar la otra mona antes de coger el coche, el padre de la criatura me puso el devedé de El Paíno I. Y un ginlemon (a falta de tónica...).

¡Y aún querían que me quedase a cenar! No sé, no sé, me huele que me quieren colocar el cachorrillo algún día. Por si acaso ya estoy preparando una lista de excusas creíbles, tipo "Lo siento, pero tengo ingresado al hamster con un ataque de hemorroides". Se aceptan sugerencias.
_

lunes, abril 13, 2009

Vies, trekking i teca

Amb una setmana de retard però es que aquests dies he estat molt liat

Ja feia temps que teniem pendent una sortida a la muntanya. Massa temps. Tant que al començament la idea era fer una travessa d'un parell de dias a la neu, però com que es va anar aplaçant i aplaçant ens vam tobar que ja feia massa calor icomençava a haver- hi risc d'allaus. Així que vam haver de canviar de plans.

Algú va plantejar fer una sortida en bici, però no tothom en tenia. L'Emili ens va voler vendre la moto d'una via ferrata facilíssima, però alguns vam pensar que potser 68 metres de pont nepalí sòn masses metres pel nostre vertígen. Posats a jugar-nos el físic jo vaig proposar un nou esport d'aventura: boletaires nudistes. Incomprensiblement la gent ho va trobar massa arriscat

Al final ens vam decidir per una cosa senzilleta, un combinat d'escalada a Moià i un trekking a Sant Quirze de Safaja, si els temps ho permetia. I els temps es va portar. Tot i que la previsió era de pluja i de que a la sortida de Barna ens vam trobar una boira acollonant, ens va fer un dia de primavera radiant.

Com que ja estàvem de vacances, vam quedar per esmorçar a Moià a las 8'30h. i que cadascú arribaria pel seu compte. Jo, amb la inestimable ajuda de Google Maps, em vaig perdre i vaig acabar protagonitzant un rallie individual pel Vallès Oriental per poder arribar a las 9'15h. Evidentment vaig arribar l'últim.

Una vegada ben esmorçats vam enfilar cap a la zona d'escalada per una pista on hi havia un rétol que prohibia collir pinyes, cosa que tindria molt de mérit per que per allà només n'hi han alzines(?). La pista pasa al costat d'un camp de golf(quina ràbia foten aquesta gentussa del golf, si per mi fos els hi ficaria las bolas pel cul lligades amb un cordill com si fossin bolas xinesas, per que gaudissin de veritat del plaer de....) i d'una queseria i després d'un parell de kilòmetres arribes a la zona d'aparcament.Definició: L'escalada és un esport on els hominids desenvolupats fan una regresió evolutiva per pujar una paret més o menys vertical a l'estil d'un mico qualsevol. Això si, equipats amb un material que cap mico del mòn podria pagar-se de la seva butxaca tret de la mona Xita.
Potser va ser per culpa d'aquests prejudicis, o per que el dia abans havia sortit de farra i havia dormit només 3 horas, la veritat es que no vaig tenir collons de fer cap via sencera i em vaig limitar a asegurar a la penya mentre veia com els novatus grinpaven com si ho haguessin fet tota la vida.

Recomanació: a la motxilla d'un bon escalador no hi pot faltar un rotllo de paper higiènic. Si no corres el risc d'haver-te de netejar el cul amb fulles(en aquest cas alzines, Uauh!) o de haver de perseguir marmotes per deixar-lis el llom ratllat(amb el risc de que algun naturalista despistat las vulgui catalogar com a nova espècie)Una vegada vam acabar de fer el mico, ens vam apropar a St. Quirze de Safaja, on després d'un esgotador trekking(jo,jo,..) per visitar la Balma de l'Espluga ens vam fotre una bona atipada. Això si que és una bona forma de desconectar de la feina i començar be las vacances.
-

domingo, abril 12, 2009

Novelas de amor

El enterarme de que Corín Tellado ha vendido más de 400 millones de novelas de amor en todo el mundo me ha obligado a replantearme seriamente ciertos conceptos que hasta ahora creía conocer como literatura, novela y amor.

Voy a reflexionar un rato, que me estoy cagando.
_

jueves, abril 09, 2009

Jesus debe morir

¿Qué pasaría si Terminator decidiese salvar al Salvador?
_

miércoles, abril 08, 2009

Revel.lació

No gaires vegades un experimenta el plaer de contemplar l'obra un artista que et transporta a un altre nivell. Avui m'ha passat exactament això amb la retrospectiva que el Caixafòrum fa del bosnià Mersad Berber.

La veritat és que he sortit d'allà al.lucinat. Deixant de banda que és un dibuixant extraordinari i que te un domini de la tècnica pictòrica insultant, las seves creacions, amb diversos nivells de lectura, inviten a una contemplació sense presses, a provar de trobar tot el que porten a dintre.
La seva obra és una constant referència a l'història de la pintura europea, des la iconografia religiosa, passant pel modernisme , fins a la reinterpretació dels clàssics, com Velázquez o Ingres. Us recomano especialment el quadre del Conde Duque de Olivares. Jo vaig quedar impactat.

Els seus quadres sòn una mena d'ensomiacions on, sobre un fons de papers engantxats, es repeteixen delicades figures femenines en contraposició a uns homes molt més terrenals, i un cavalls plens de força que representen els horrors de la guerra dels Balcans.
Una visita obligada per tots els amants de la bona pintura. I ja que esteu allà, i si us agrada l'arquitectura, no deixeu passar l'oportunitat de veure l'expo de Richard Rogers. Val molt la pena.
_

Sinsentido

Iba circulando en bici por Hospi y de repente me topé con la obra de un urbanista borracho.
-

viernes, abril 03, 2009

Lapidario (XV)

"¿Qué fue antes, el tonto o la tontería?"
Un listo
_